Desarrollo cronológico
El 25 de maig de 1998, els ministres d'Educació de França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit van signar en la Sorbona una Declaració instant al desenvolupament d'un "Espai Europeu d'Educació Superior". Ja durant aquesta trobada, es va preveure la possibilitat d'una reunió de seguiment el 1999, tenint en compte que la Declaració de la Sorbona era concebuda com un primer pas d'un procés polític de canvi a llarg termini de l'ensenyament superior a Europa.
S'arriba així a la celebració d'una nova Conferència, que donarà lloc a la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999. Aquesta Declaració compta amb una major participació que l'anterior, sent subscrita per 30 Estats europeus: no només els països de la UE, sinó també països de l'Espai Europeu de Lliure Comerç i països de l'est i centre d'Europa.
La Declaració de Bolonya posa les bases per a la construcció d'un "Espai Europeu d'Educació Superior", organitzat conforme a certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat, competitivitat) i orientat cap a la consecució entre altres de dos objectius estratègics: l'increment de l'ocupació a la Unió Europea i la conversió del sistema Europeu de Formació Superior en un pol d'atracció per a estudiants i professors d'altres parts del món.
Són sis els objectius recollits en la Declaració de Bolonya:
L'adopció d'un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions, mitjançant la implantació, entre altres qüestions, d'un Suplement al Diploma.L'adopció d'un sistema basat, fonamentalment, en dos cicles principals.L'establiment d'un sistema de crèdits, com el sistema ECTS.La promoció de la cooperació Europea per assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables.La promoció d'una necessària dimensió Europea en l'educació superior amb particular èmfasi en el desenvolupament curricular.La promoció de la mobilitat i remoció d'obstacles per a l'exercici lliure de la mateixa pels estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres institucions d'ensenyament superior europeu.L'establiment d'un sistema de crèdits ECTS i del Suplement al Títol (Reial decret 1044/2003) juguen un paper fonamental al costat del Marc de Qualificacions per a l'EEES (informe 2007) i els Criteris i Directrius per a la garantia de la qualitat en l'EEES .L'establiment d'un registre europeu d'agències de Garantia de Qualitat constitueix una important fita.
La Declaració de Bolonya té caràcter polític: enuncia una sèrie d'objectius i uns instruments per assolir-los, però no fixa uns deures jurídicament exigibles. La Declaració estableix un termini fins al 2010 per a la realització de l'Espai Europeu d'Educació Superior, amb fases biennals de realització, cadascuna de les quals acaba mitjançant la corresponent Conferència Ministerial que revisa l'aconseguit i estableix directrius per al futur.
La primera conferència de seguiment del procés de Bolonya va tenir lloc a Praga el maig de 2001. En ella, els Ministres van adoptar un Comunicat que protegeix les actuacions realitzades fins ara, assenyala els passos a seguir en el futur, i admet a Croàcia, Xipre i Turquia, com a nous membres del procés.
Els comunicats de Praga (2001), Berlin (2003) i Bergen (2005), corresponents a les reunions de ministres (www.bologna-bergen2005.no), fan balanç dels progressos realitzats fins a cada data, incorporen les conclusions dels seminaris internacionals realitzats i estableixen directrius per a la continuació del procés.
S'arriba així a la celebració d'una nova Conferència, que donarà lloc a la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999. Aquesta Declaració compta amb una major participació que l'anterior, sent subscrita per 30 Estats europeus: no només els països de la UE, sinó també països de l'Espai Europeu de Lliure Comerç i països de l'est i centre d'Europa.
La Declaració de Bolonya posa les bases per a la construcció d'un "Espai Europeu d'Educació Superior", organitzat conforme a certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat, competitivitat) i orientat cap a la consecució entre altres de dos objectius estratègics: l'increment de l'ocupació a la Unió Europea i la conversió del sistema Europeu de Formació Superior en un pol d'atracció per a estudiants i professors d'altres parts del món.
Són sis els objectius recollits en la Declaració de Bolonya:
L'adopció d'un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions, mitjançant la implantació, entre altres qüestions, d'un Suplement al Diploma.L'adopció d'un sistema basat, fonamentalment, en dos cicles principals.L'establiment d'un sistema de crèdits, com el sistema ECTS.La promoció de la cooperació Europea per assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables.La promoció d'una necessària dimensió Europea en l'educació superior amb particular èmfasi en el desenvolupament curricular.La promoció de la mobilitat i remoció d'obstacles per a l'exercici lliure de la mateixa pels estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres institucions d'ensenyament superior europeu.L'establiment d'un sistema de crèdits ECTS i del Suplement al Títol (Reial decret 1044/2003) juguen un paper fonamental al costat del Marc de Qualificacions per a l'EEES (informe 2007) i els Criteris i Directrius per a la garantia de la qualitat en l'EEES .L'establiment d'un registre europeu d'agències de Garantia de Qualitat constitueix una important fita.
La Declaració de Bolonya té caràcter polític: enuncia una sèrie d'objectius i uns instruments per assolir-los, però no fixa uns deures jurídicament exigibles. La Declaració estableix un termini fins al 2010 per a la realització de l'Espai Europeu d'Educació Superior, amb fases biennals de realització, cadascuna de les quals acaba mitjançant la corresponent Conferència Ministerial que revisa l'aconseguit i estableix directrius per al futur.
La primera conferència de seguiment del procés de Bolonya va tenir lloc a Praga el maig de 2001. En ella, els Ministres van adoptar un Comunicat que protegeix les actuacions realitzades fins ara, assenyala els passos a seguir en el futur, i admet a Croàcia, Xipre i Turquia, com a nous membres del procés.
Els comunicats de Praga (2001), Berlin (2003) i Bergen (2005), corresponents a les reunions de ministres (www.bologna-bergen2005.no), fan balanç dels progressos realitzats fins a cada data, incorporen les conclusions dels seminaris internacionals realitzats i estableixen directrius per a la continuació del procés.
Per mes informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada